Facebook Twitter Instagram YouTube flickr 

Seu electronica

Lídia Pujol, Lara Díaz Quintanilla i Isona Passola reflexionen sobre art i imatge en la segona sessió de la lliçó inaugural de l’IEI

La doble jornada, que també s’ha pogut seguir via streaming, ha tractat sobre la cultura a partir d’una mirada exclusivament femenina allunyada del tòpic plantejament del feminisme cultural

Lacantant Lídia Pujol, l’actriu i directora teatral Lara Díaz Quintanilla i Isona Passola, productora, guionista i directora de cinema i presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català, amb la periodista Laia Soldevila com a moderadora, han estat les protagonistes de la segona taula rodona en què s’ha articulat la lliçó inaugural de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. 

El nou format de la lliçó inaugural de l’IEI, que es va estrenar ahir, ha tingut continuïtat avui amb els mateixos paràmetres, és a dir, una taula rodona només amb dones i retransmissió via streaming. Com ja va fer el dimarts, avui l’encarregada de donar la benvinguda ha estat la vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Estefania Rufach, que ha estat acompanyada del director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy. Rufach ha fet una breu intervenció que ha acabat amb el seu suport a tots aquells que estan sent objecte de repressió per l’Estat espanyol.

Tornant a la lliçó inaugural, sota el títol conjunt ‘Cultura: femení singular’, aquesta segona entrega ha tractat sobre ‘La imatge és art, o l’art és imatge?’. Durant la sessió, s’ha ofert una reflexió sobre com és, i com pot arribar a ser, l’art (i la cultura en general) en una època marcada per la imatge i per l’accés directe als continguts, s’ha plantejat si els mitjans audiovisuals, fins i tot personals, són la base d’un nou concepte d’art i de cultura, i s’ha tractat sobre el paper de la imatge i de la música (cada cop més associada a la imatge) en aquest començament de segle, per tenir una idea de cap a on poden evolucionar, com a punta de llança d’una possible nova concepció artística i cultural al nostre món.

En qualsevol cas, i tal com ja es va fer en la primera taula rodona, s’ha buscat reflexionar sobre el paper de la cultura com a element transgressor i impulsor alhora de la pròpia cultura i per esbrinar el seu paper al segle XXI. Una reflexió que s’ha dut a terme a partir d’una mirada exclusivament femenina, amb dos sessions provocadores basades en diferents disciplines artístiques, per tal d’obtenir una visió en femení de la cultura i no el tòpic plantejament del feminisme cultural.