Facebook Twitter Instagram YouTube flickr 

Seu electronica

Josep Maria Gili parla de la biodiversitat antàrtica a la segona jornada del cicle ‘Ciència a l’IEI’

El biòleg mollerussenc, un dels grans experts mundials en meduses, ha estat el protagonista de la conferència d’aquest vespre a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

El biòleg marí Josep Maria Gili ha estat el protagonista de la segona de les tres sessions del cicle ‘Ciència a l’IEI’, que avui s’ha centrat en la biodiversitat antàrtica. La jornada ha estat presentada per Anna Jiménez, de la Secció de Ciències Experimentals, Matemàtiques i Tecnologies de l’IEI.

Nascut el 1953 a Mollerussa, tot i que la seva família era originària de Mallorca, Gili és investigador a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona i està considerat com un dels principals experts mundials en cnidaris, la família a la qual pertanyen les meduses, motiu pel qual ha col·laborat, per exemple, en el pla de prevenció i lluita contra aquests cnidaris a les costes espanyoles, posat en marxa recentment pel Govern.

Avui, però, ha parlat sobre ‘El paradigma de la biodiversitat antàrtica’, no en va ha dirigit fins a una trentena de projectes d’investigació, alguns dels quals han tingut com a objecte l’Antàrtida, on ha participat en cinc expedicions que l’han dut a viure durant gairebé un any i mig a aquesta zona del planeta. En base a la seva experiència, Gili no dubta a l’hora d’assenyalar el ser humà com el gran responsable de que el planeta estigui en perill, tot i que considera que encara hi ha temps per evitar la seva destrucció.

La xarrada d’avui és la segona de les tres programades dins el cicle ‘Ciència a l’IEI’. La primera la va signar l’astrofísic Pablo Santos Sanz sobre ‘Planetas enanos. El extraño caso de Haumea', mentre que el cicle acabarà dimarts vinent amb Teresa Capell i ‘La biodiversitat vegetal i la lluita contra la sida’.

Coordinat per la secció de Ciències Experimentals, Matemàtiques i Tecnologies de l’IEI, el cicle té com a objectiu apropar al gran públic al coneixement de les darreres actualitzacions científiques de mans d’investigadors que hi treballen de primera mà. Camps com l’astrofísica, la biodiversitat antàrtica i l’enginyeria genètica tenen repercussions sobre les que els ciutadans ens haurem de pronunciar per garantir un futur món millor.